Mapes de risc per radó a Espanya: les zones més afectades

Les investigacions liderades pel Consell de Seguretat Nuclear han revelat que certes comunitats com Catalunya tenen nivells alts de presència del gas

Els mapes sobre la presència de gas radó a Espanya són elaborats pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que és qui s’encarrega dels estudis i la investigació a tot l’Estat.

Des dels anys 80 diverses universitats espanyoles duen a terme investigacions relatives al gas radó. Destaca entre elles la Universitat de Cantàbria, amb Luis Quindos Poncela al capdavant del Laboratori de Radioactivitat Ambiental (LARUC).

A Espanya s’han realitzat mesuraments de la concentració de radó en vivendes gràcies a la col·laboració entre diverses universitats, com ara la Universitat Autònoma de Barcelona a Catalunya. Això ha permès obtenir al voltant de 12.000 mesures dels nivells de radó a les llars. Aquests mesuraments es van complementar amb mapes de radiació gamma terrestre i mapes litoestratigràfics, la qual cosa va possibilitar creuar les dades per obtenir una visió més precisa de la presència de radó al territori nacional.

La combinació d’aquestes dades va donar lloc al mapa de potencial de radó d’Espanya el 2010.

Que es el percentil 90?

El potencial de radó d’una zona geogràfica es defineix com el nivell de radó, en planta baixa o primera, que se supera en el 10% dels edificis més exposats en aquesta zona geogràfica. Això vol dir que parlem d’un percentil 90.

Un percentil 90 (Bq/m3) respecte a 300 significa que el 90 % dels edificis d’aquesta zona tindran menys de 300 Bq/m3 i un 10% més de 300 Bq/m2 en planta baixa, o primera, quan aquesta no està habitada.

El mapa mostra les zones amb nivells potencials inferiors a 100 Bq/m2, entre 101-200, entre 201-300, entre 301 i 400, i les zones amb nivells superiors a 400, assenyalades a taronja.

A partir d’aquest mapa de radó potencial es va elaborar el Mapa de zones d’actuació prioritària, el 2014

Aquest mapa mostra les zones on el percentil 90 és superior a 300 Bq/m3, és a dir, mostra les zones violeta i taronja del mapa del potencial de radó.

Aquestes zones d’actuació prioritària s’estenen per les comunitats autònomes següents: Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Canàries, Catalunya, Extremadura, Navarra, el País Basc i Galicia, la comunitat més afectada.

En el cas de Catalunya, l’afectació arriba al 16% del territori, fonamentant la zona de la comarca del Maresme.

El mapa del CSN respecte a Catalunya mostra el percentil 90 de tot el territori.

Per al CSN la identificació d’aquestes zones prioritàries té com a objectiu focalitzar les actuacions per protegir la població de l’exposició al radó ambiental en interiors.

Aquest és un dels cinc eixos estratègics del Pla Nacional contra el Radó de recent aprovació.