La lluita contra el radó a Europa: Els plans nacionals

Des del descobriment del gas radon com a agent cancerigen, la unió europea legisla sobre el tema a partir dels anys  90. Va ser l’any 2013 quan va establir que els estats membres tenien l’obligació de fer un pla nacional contra el gas per tal d’informar i protegir a la població dels riscos del radó.

Espanya, amb retard

El termini per adaptar la nostra legislació a la directiva europea va acabar el febrer del 2018. La dificultat principal de l’elaboració del pla rau en la quantitat d’àmbits d’abast. Així, a França, el pla nacional va involucrar els ministeris de medi ambient, vivenda, feina, sanitat, sanitats regionals, adreces regionals d’empreses, competència, consum, treball i ocupació.

Mentre arriba aquest pla, a finals del 2022, es va aprovar el Reglament sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l’exposició a les radiacions ionitzants. S’hi ordena, per fi, l’establiment del pla.

Per això ordena la creació d’un comitè la principal funció del qual serà l’elaboració del PNR que recollirà les estratègies i les activitats a desenvolupar per tal de reduir el risc per a la salut de la població.

Un comitè complex

Aquest comitè, adscrit al Ministeri de sanitat, estarà format per una presidència (a càrrec d’un representant del Ministeri), una Vicepresidència (a càrrec d’un representant del Consell de Seguretat Nuclear), i un conjunt de vocàlies formades per:

*Vuit caps d’Àrea dels següents ministeris:

-Dos del Ministeri de Sanitat

-Dos del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

-Dos del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana

-Dos del Ministeri de Treball i Economia Social.

*Dos Caps d’Àrea del Consell de Seguretat Nuclear.

*Un representant per cada comunitat autònoma que hi vulgui participar

*tres representants de les entitats locals, designades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

Les funcions d’aquest comitè seran l’elaboració, l’impuls, l’avaluació i la supervisió del PRN, que s’haurà d’actualitzar cada cinc anys, d’acord amb el coneixement científic i amb els avenços obtinguts.

Tot això sense perjudici de l’elaboració dels propis plans de les comunitats autònomes i les entitats locals que puguin fer a l’àmbit de les seves competències, i dins del marc del Pla Nacional.

El comitè es reunirà almenys dues vegades any i servirà per coordinar criteris i polítiques dels diferents ministeris, organismes i administracions regionals i locals.

El comitè podrà constituir un grup de treball format per representants dels ministeris implicats i del Consell de Seguretat Nuclear, amb la participació de les persones expertes que ells mateixos considerin, les quals tindran veu però no vot. D’aquesta manera s’espera que Espanya, finalment, es posi a l’alçada de la resta de països europeus.

Les planes nacionals a Europa

A Europa es van desenvolupant i ampliant contínuament els plans contra el radó.

Així per exemple, Itàlia va desenvolupar el “Piano Nazionale Radon” el 2002, que inclou informació sobre com identificar edificis amb alta concentració de radó, mesurar la concentració a l’aire, i reduir l’exposició. Després de la transposició de la Directiva 2013/59/Euratom, es crea un grup de treball tècnic per a una nova proposta de pla nacional d’acció.

França també compta amb un Pla Nacional que inclou seguiment de regulacions, eines de mesura i formació de professionals. Actualment, es troba en vigor el quart “Plan National d’action radon” (2020-2024) amb èmfasi en informació, coneixement i construcció.

A Alemanya tenen l’Aktionsplan Strahlenschutz un pla d’acció desenvolupat per abordar l’exposició al radó i altres agents radioactius. El pla inclou mesures per millorar la detecció de la presència de radó a edificis i per reduir l’exposició a llars i llocs de treball.

El Regne Unit té el “National Radon Action” pla desenvolupat el 2003 per abordar la presència de radó a llars i edificis de treball. El pla inclou mesures per millorar la detecció de la presència de radó, per fomentar la mitigació dels riscos i per promoure la conscienciació sobre els perills del radó. Altres països amb experiència en el tema inclouen Irlanda i la República Txeca, que actualment estan en una segona fase del seu programa de radó, amb objectius de reduir la quantitat de morts per càncer de pulmó i conscienciació pública.